L'educació és, al mateix temps, un dret constitucional bàsic que els poders públics han de garantir i el primer factor de progrés individual i social. A més, les transformacions socials, econòmiques i culturals experimentades per la nostra societat en els últims anys plantegen nous reptes i majors exigències a què és necessari donar resposta. Estos canvis requerixen, entre altres coses, que les administracions garantisquen a tota la ciutadania els mitjans per a fer realitat la formació i l'aprenentatge al llarg de la vida, requerixen que s'adopten les mesures necessàries perquè totes les persones que vivim i treballem a la Comunitat Valenciana, persones procedents de diferents països, de diferents ètnies, de diferents cultures, aprenguem a conviure.
En compte de fer front a estos nous reptes, les polítiques desenvolupades en estos últims anys pel Govern valencià del PP han suposat un deteriorament permanent del servei públic d'educació. Este permanent deteriorament està frustrant les expectatives de futur de nombrosos jóvens, fonamentalment dels que finalitzen l'educació obligatòria sense la qualificació i formació necessària per al seu desenvolupament personal i professional. Entre els diferents indicadors que demostren esta situació es poden assenyalar:
• La falta d'oferta pública en els nous barris de les ciutats en expansió, junt amb els barracons crònics que existixen en algunes poblacions.
• La quasi nul·la oferta d'educació infantil de 0 a 3 anys i les ràtios elevades en esta etapa educativa.
• La falta de suport en Primària per a atendre a les dificultats d'aprenentatge de l'alumnat en aspectes bàsics com la lectura, l'escriptura o el càlcul.
• Un suport insuficient a la implantació dels programes d'ensenyament en valencià que garantisquen la continuïtat de l'alumnat en les distintes etapes educatives.
• La falta de biblioteques escolars adequades i l'escassa introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació
• L'escassa oferta dels serveis educatius que demanden les famílies: menjador escolar, horari d'obertura dels centres, oferta d'activitats complementàries.
• La concentració de l'alumnat amb més dificultats d'aprenentatge (especialment l'alumnat d'origen immigrant) en els centres públics, unit a la falta de suports específics per a atendre este alumnat.
• La tardança a cobrir les baixes del professorat, dels educadors per a l'alumnat amb necessitats educatives especials i del personal d'administració i servicis.
• La imatge, que de vegades, contribuïxen a magnificar els mitjans de comunicació, d'un increment de la violència escolar en els centres educatius, amb una Administració que lluny de resoldre els problemes posa en marxa el Pla PREVI (prevenció de la violència escolar), que només ha aconseguit incrementar la burocràcia en els centres.
• L'insuficient suport als centres ubicats en les zones rurals.
• La falta d'autonomia en els centres i la insuficiència de recursos econòmics i materials junt amb la falta dels mitjans personals adequats per a desenvolupar els seus projectes educatius.
• La inexistència d'una formació permanent del professorat adaptada a les noves necessitats per a poder atendre a la diversitat de l'alumnat escolaritzat.
• La insuficiència de programes específics en l'Educació Secundària per a poder atendre l'alumnat amb més dificultats, especialment a l'alumnat que rebutja la seua escolarització en els últims anys de l'educació obligatòria.
• L'escassa oferta d'estudis de batxillerat i formació professional. En la Comunitat Valenciana només el 59,3% dels alumnes continuen estudis al finalitzar l'educació obligatòria, 4 punts per davall de la mitjana espanyola i a 26 punts de distància de l'objectiu europeu per al 2010, que el 85% de la població tinga estudis de batxillerat o formació professional.
Este conjunt de factors ha provocat, entre altres coses, que en els últims 5 anys la Comunitat Valenciana ha liderat l'increment del fracàs escolar a Espanya, ha passat d'un 25.9% a un 34.1%. Hui, un de cada 3 jóvens valencians acaba l'escolaritat obligatòria sense el títol de graduat en Educació Secundària.
Les organitzacions i persones firmants d'este Manifest considerem necessari un canvi en la direcció de la política educativa que garantisca, entre altres, les qüestions següents:
• Necessitem disposar de centres dignes i acabar amb els barracons crònics, la qual cosa requerix un Pla de construccions escolars amb la dotació del sòl públic suficient per a adaptar el mapa escolar a les noves necessitats de la població.
• Cal intervindre a temps per a previndre el fracàs escolar, incrementant substancialment l'oferta de places públiques en Educació Infantil, desenvolupant des de l'Educació Primària activitats específiques de suport per a l'alumnat que presenta dificultats d'aprenentatge, i garantint en l'Educació Secundària una oferta educativa diversa per a poder atendre, des dels primers cursos, tant als que tenen més dificultats com als que tenen major capacitat i motivació per a aprendre.
• Tots els centres públics i concertats han de desenvolupar els programes necessaris perquè al finalitzar l'educació obligatòria tot l'alumnat puga expressar-se correctament en valencià i en castellà.
• És imprescindible un compromís decidit amb les famílies que permeta conciliar la vida laboral i personal, que fomente la participació dels pares i mares els centres al mateix temps que oferisca serveis de suport a les famílies.
• Cal garantir l'escolarització equitativa de l'alumnat amb especials dificultats entre tots els centres públics i concertats i dotar-los de l'autonomia i els recursos necessaris per a assegurar al màxim l'èxit de tot l'alumnat.
• Cal recolzar de forma clara al professorat, millorar les seues retribucions i afavorir el reconeixement social del seu treball.
• Cal adoptar mesures orientades a millorar la convivència en els centres, potenciant el diàleg de tots els sectors de la comunitat educativa i una major col·laboració entre les famílies i els centres educatius.
Per a aconseguir tots estos objectius és necessari un major compromís social amb l'educació, és necessari invertir més i millor en educació fins a aconseguir, com a mínim, la mitjana dels països de la Unió Europea.
Per tot això, les organitzacions i les persones firmants d'este Manifest exigim al Govern de la Generalitat que deixe de gastar-se els diners de tots els valencians en propaganda enganyosa, que deixe d'ignorar a la comunitat educativa, que deixe de fomentar la desigualtat entre els ciutadans i ciutadanes per a triar el centre que desitgen. Li exigim que deixe de reunir-se amb els governs del PP d'altres comunitats autònomes per a decidir el que cal fer a la Comunitat Valenciana i complisca amb la seua obligació com a Govern de tots els valencians. Li exigim que presente urgentment, als diferents representants de la comunitat educativa, el calendari d'implantació de la LOE, junt amb les partides pressupostàries necessàries per a poder resoldre els problemes assenyalats anteriorment i, per tant, poder oferir una educació de qualitat a totes les valencianes i tots els valencians.
Promouen el Manifest:
Confederació de mares i pares d'alumnes Gonzal Anaya; FAPA València; FAPA Enric Valor d'Alacant, FAPA Elx, FAPA Penyagolosa Castelló, Federació Escola Valenciana.
CCOO-PV, UGT-PV, Intersindical Valenciana, STEPV-Iv; FE CCOO-PV, FETE-UGT-PV.
PSPV-PSOE, EUPV, BLOC
Totes les adhesions individuals o col·lectives s'han de remetre per mail a: apasporlaeducacion@yahoo.es o entregar-les en mà a qualsevol de les organitzacions promotores del Manifest